Moneda amb la imatge d'Anastasi I | |
Nom original | Flavius Anastasius Augustus (llatí) Φλάβιος Ἀναστάσιος (grec) |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 430 (Gregorià) Durrës (Albània) |
Mort | 9 juliol 518 (Gregorià) (87/88 anys) Constantinoble (Turquia) |
Causa de mort | causes naturals |
Sepultura | església dels Sants Apòstols |
Emperador romà d'Orient | |
11 abril 491 – 9 juliol 518 ← Zenó – Justí I → | |
Senador romà | |
Dades personals | |
Altres noms | Dicor ('dues pupil·les') |
Religió | Monofisisme |
Color dels ulls | Negre i blau |
Activitat | |
Ocupació | polític, monarca |
Període | Imperi Romà d'Orient, Baix Imperi Romà i Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient |
Família | |
Família | Lleònida |
Cònjuge | Ariadna |
Mare | Anastasia Constantina Arriana |
Germans | Flavi Pau Caesaria |
Anastasi I (en llatí: Flavius Anastasius (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses.
Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or.[1]
Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.